CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA ROMÀNICA
-
Els murs interiors de totes les esglésies estaven recoberts de decoracions pictòriques al fresc. La decoració pictòrica tenia una finalitat didàctica dins un món analfabet. La intenció era fer arribar als fidels amb tècniques sovint expressionistes, els missatges de la religió cristiana. Només han arribat a nosaltres una part deduïda d’aquests frescos.
CARACTERISTIQUES DE LA PINTURA:
Com a l'escultura, la pintura es subordina a l’arquitectura. Es col·loca en murs i absis d'esglésies, tot i que també apareix sobre taula.
Pel que es refereix a l'emplaçament, a l'absis es representa al Pantocràtor dins de la màndorla, envoltat amb els tetramorf; o a la verge amb el nen a la falda. A sota, i en franges horitzontals, apareixen sants, apòstols i profetes. En les voltes i en els murs, apareixen temes de l'antic i del Nou Testament, dins d'espais rectangulars.
Les característiques de la pintura romànica són
• Bidimensionalisme, és a dir que no hi ha profunditat
• Fort expressionisme
• Plana ja que no barreja colors
• Gran importància del dibuix
• Poca importància del modelatge
• Poca importància de la llum
• Els fons solen consistir en bandes de colors horitzontals superposades
• Té caràcter simbòlic i pedagògic
• Expressivitat per cridar l'atenció de l'espectador
• Estilísticament, hi ha una falta de realisme i tendència a la esquematizació
• La gamma cromàtica és molt reduïda (ocres, negres, vermells, i en menor mesura, blaus i verds)
• No hi ha perspectiva ni volum
• La figures són planes i frontals
Els temes, molt repetits, són gairebé únicament religiosos i s'enquadren en una funció didàctica imprescindible donat l'analfabetisme generalitzat, a més d'incloure continguts al·legòrics només accessibles a una minoria iniciada (l'elit monacal i l'alt clergat).
L'origen de les formes i la iconografia és doble: el mosaic bizantí, revitalitzat al Sud d'Itàlia; i la tradició altmedieval d'il·luminació de manuscrits en els scriptoria monàstics d'Espanya, Irlanda i Centreeuropa.
La plàstica romànica està dominada per l'horror vacui, la necessitat d'omplir els espais buits, tant en les pàgines dels manuscrits com en els murs de les esglésies, de formes i colors; preferentment formes sintetitzades i simètriques, delimitades per traços rígids (contorns de línies negres), i colors purs i brillants, el que s'ha interpretat com una reacció a la foscor tant dels edificis com de l'ambient vital.
En entorns convencionals, sense ombres ni profunditat, amb poca o cap representació de paisatge, i sense perspectiva lineal (però sí perspectiva jeràrquica), les figures són hieràtiques i simplificades; un conjunt de trets que produeix un efecte de intemporalitat i ubiqüitat.
