SUPORTS DE PINTURA

 

PINTURA MURAL

La tècnica més utilitzada és la del fresc per a la pintura mural dels interiors de les esglésies i absis.
Aquesta tècnica es basa en la preparació de la pintura a base de pigments acolorits diluïts en aigua de calç. Aquest tipus de pintura s'aplicava sobre la superfície mural a la qual prèviament s'havia afegit una capa d'arrebossat per allisar (guix, estuc...).

L'aplicació es feia quan l'arrebossat estava encara humit. En assecar-se, el conjunt adquiria gran duresa i resistència.
Els colors emprats són intensos i brillants (vermell, groc, taronja i blau) i es disposen en franges contigües de colors molt contrastades entre si.

El color negre servia per perfilar les figures.

 

 

FOTO!!!!!

 

 

PINTURA SOBRE TAULA

La pintura romànica decorava principalment frontals d'altars i petits retaules. A diferència de la pintura mural al fresc, s'utilitzava la tècnica del temple.
Tot el referent a la pintura mural és vàlid per a la pintura en taula pel que fa a la iconografia (clarament religiosa). La gamma de colors és la mateixa així com la seva figuració.
La diferència més evident respecte a la pintura mural és el seu suport , la taula i aquesta es pot moure així que tenim una altra diferència: la pedra no ha de determinar el seu espai. Però està supeditada al símbol ja que la pintura sobre taula decora frontals que han d'estar situats en els altars.

 

 

 

FOTOOO!!!!

 

 

 

 

 

 

Esglésies romàniques d’Andorra

- Sant Climent de Pal (La Massana) (segles XI-XII).
- Sant Martí de la Cortinada (Ordino) (segle XII).
- Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes-Engordany) (segle XII).
- San Román de les Bons (Encamp) (segles XI-XII).
- Sant Serni de Tolosa de Nagol (Sant Julià de Lòria) (segle XI).
- Santa Coloma (Andorra la Vella) (segles IX-X).